Plenari Consell FiC

CONSELL DE FABRA I COATS FÀBRICA DE CREACIÓ

ACTA SESSIÓ DE TREBALL “FORMAR PART D’UN ECOSISTEMA”

06/03/2019, 11:30h. Fabra i Coats

ASSISTENTS

• Carme, Teleduca
• Victor, Bitlab
• Gerard, ?
• Alexandra Laudo, comissió de selecció i seguiment
• Beatriu.  Explica Dansa
• Mireia Burrull, FiC
• Daniel Granados, ICUB
• Rosa Gibert, FiC
• Elisenda, Decidim
• Fernanda Gomez, Associació Cultural Arran del Cel
• Claudia, Nadir
• Albert, Districte de Sant Andreu
• Marta, Taller de Músics
• Hans, Comissió de selecció i seguiment

COORDINA

• Marta Vallejo, Laia Ramos, Andrea Corachan de L’Ordit
• Azucena Micó, Sound Diplomacy

AGENDA

1. De què parlem quan parlem de “participació”,"retorn", "territori":

Es comparteixen algunes experiències que ens ajuden a visibilitzar formes de relació amb altres residents i amb el territori.

Aportacions a la reflexió conjunta de les persones assistents:

• L’objectiu és analitzar el que hem conceptualitzat com a “retorn” i si tenen sentit les maneres en què es plantegen actualment els vincles comunitaris, què és i quins serien els marcs del retorn. El “retorns” dels projectes residents a la FiC s’han de pensar perquè la FiC és un espai públic, situat en un context, amb uns preus assequibles.
• Quan parlem de retorn què volem dir? A les bases es parla de que hi haurà un retorn social per part dels residents que puguin gaudir de les residències, però molts residents quan arriben no tenen elements per valorar què significa. Cal ajudar a qui vulgui ser resident de la Fabra perquè pugui determinar cap a on pot enfocar aquest retorn social. El retorn social té a veure amb que aquí hi ha uns recursos públics que s’estan oferint i que estem utilitzant com a ciutadans.
• El fet que aquí s’estiguin oferint espais per a residències no porta necessàriament implícita la idea de retorn de la manera que s’ha concebut fins ara. Perquè creiem que és una cosa que s’ha de demanar als residents que venen i potser és més aviat una relació de corresponsabilitat.
• Previ a tot això cal saber qui defineix el retorn? Nosaltres o el territori? I com el mesurem, i qui defineix aquests indicadors? El retorn social ha considerar quin impacte té el que fem al territori.
• En l’àmbit de la música no hi ha tradició de pensar en retorn. Per això, la majoria  de projectes posen a les convocatòries que faran un assaig obert o una presentació. Les persones referents de la comissió de seguiment de les residències de música intenten proposar canals i vies per fer-ho. Moltes vegades és falta d’informació, no de predisposició. El retorn té diverses dimensions: formar part de la comunitat, estar al Consell, col·laboracions amb altres, assaigs oberts i presentacions, etc. El retorn també ha de tenir doble sentit i ha de ser diferenciat en funció de la naturalesa del projecte, la durada, etc. No es pot demanar el mateix a tothom. Previ al retorn, és important que el resident entengui millor la Fàbrica, conegui el que hi ha, quin és el funcionament, quins recursos hi ha, etc. (un “pack de benvinguda” amb tota la informació). Alguns dels retorns de l’any passat es van vehicular a través de Seismes o del Dia de la Música, etc.
• Les accions que s’estableixin per canalitzar aquest concepte de retorn poden pensar-se també des de la remuneració econòmica. Accions i activitats en equipaments de Districte poden ser una forma de vinculació amb el territori.
• Potser estem demanant molt a títol individual a persones que potser desconeixen el barri en el moment de la convocatòria, i aquest retorn en realitat segurament ja sortirà d’una forma més o menys orgànica a mida que avanci la residència. El que s’acabi fent tampoc pot dependre de la idea individual de cada artista, perquè aleshores no estarà articulat ni cohesionat. Per tant, ha de ser la FiC que pensi quin tipus de retorn i com se li demana als artistes que ho facin. Hi ha una especificitat del barri i del districte que s’ha d’atendre, però també s’ha d’articular la Fàbrica en el teixit de la ciutat. També quan ens qüestionem sobre el retorn, potser ens hem de preguntar què vol dir ser part d’una comunitat, quina diferència hi ha entre estar aquí i treballar en un estudi privat, què és la vida comunitària i què esperem de cada individu dins del marc d’aquesta comunitat.
• La FiC no està externalitzant als residents la seva tasca d’imbricació en el territori. Des de la FiC es treballa per tal que els residents puguin imbricar-se en aquest ecosistema. I la idea és evitar que hi hagi “activitats bolet”, és millor dialogar i posar en comú necessitats i interessos per trobar espais comuns on col·laborar i fer partícip i implicar a les persones que estan habitant la FiC.
• El retorn és l’externalitat positiva que és consubstancial al projecte. Els criteris de selecció ja recullen aquests valors públics i socials, i s’analitzen al procés de selecció. El Consell és el que ha de recollir noves propostes (ie. Escola o fer obres de teatre a Sant Andreu) i veure si es poden dur a terme. La única externalitat afegida hauria de ser doncs la participació al Consell. Estem generant organització a través del Consell FIC perquè puguin passar aquestes coses al territori i aquestes col·laboracions.
• Si la participació al Consell FiC ha de ser la única externalitat que es demani als residents com a part del pacte que s’estableix per ser-ho amb la institució  alhora també és important pensar i resaltar quines són les potencialitats que té aquesta participació.
• És important el relat que es dóna als residents. Els noms de les coses (Consell, Executiva, Tècnica) alhora d’establir aquest vincle per canalitzar el retorn a través del Consell FiC s’ha de trobar la manera d’incloure-ho a les bases d’una forma que no tiri enrere. És important transmetre que és un espai en construcció, i que els construïm entre tots i que ens estem dotant d’espais de governança on tothom pot dir la seva. També el mateix nom “retorn” sona a deure una cosa, quan realment és la relació amb l’entorn. Cal canviar el discurs. També cal pensar en xarxa.

2. Convocatòria per residents de la FiC. Necessitats i mancances del text i dels canals per a vehicular la relació comunitària i amb l’entorn a dia d’avui a la FiC

• Des de coordinació del Consell FiC es posa en comú la diagnosi feta amb la tècnica de FiC referent per als residents: el fet que els projectes duguin implícita una dimensió territorial i social és una característica que els prioritza envers d’altres però a l’hora de demanar que especifiquin el projecte això només es veu reflectit en tant que “activitat pública”.
• Es fan aportacions sobre la necessitat de que el que es redacti a la convocatòria sigui coherent amb el conveni i el protocol que després s’estableix amb els residents, amb els criteris que defineixen les maneres de fer a la FiC en d’altres documents com poden ser els que es consideren de cara a  decidir la seva programació (treballats des de la “comissió de programació”) i els criteris o punts clau que s’han treballat per a poder definir els processos de creació col·lectiva (treballats a través de la “comissió processos col·lectius”) del Consell FiC que té aquest nom.

3. Punts clau a tenir en compte treballats des de la comissió de processos col·lectius

• Des de coordinació del Consell FiC es comparteix de forma esquemàtica els criteris o “punts clau” que s’han consensuat en la comissió de processos col·lectius de cara a establir formes de producció cultural amb una dimensió territorial i ecosistèmica .

4. Itineraris, espais i propostes a través dels quals formar part d'un ecositema.

Aportacions:

• Hi ha propostes de treball i ideació conjunta que poden ser espais per a canalitzar aquest retorn. Ja passen coses, i cal endreçar-les i posar-les sobre la taula perquè la gent entengui què és el retorn i no s’espanti.
• No hi ha temps per a tractar aquest punt amb deteniment. Es proposa trobar un format més proper i que permeti una major pluralitat de veus per assentar consensos envers als conceptes debatuts i clarificar aquests itineraris, espais i propostes de forma orgànica i conjunta.

Acords

• Es proposa  donar continuïtat a la sessió en un format de treball diferent al del debat d’aquesta i que els aspectes treballats tinguin un espai en el següent plenari.
• Els punts que s’han apuntat entorn a la comunicació de la FiC es tindran en compte a  la següent sessió de treball monogràfica del dia 28-3-19.
• Es farà una devolució de la sessió per part de coordinació en què es concretaran accions per a aterrar i desenvolupar la reflexió que s’ha compartit en la sessió.

Altres intervencions

• S’explica breument com funciona el Consell, les comissions i les formes de comunicació interna.
• S’apunta la necessitat que els formats de reflexió conjunta siguin facilitats distribuint més equitativament la paraula i més dinàmics.
• Es comenta la necessitat de que la xarxa i vincles comunitaris i amb el territori també es treballin a nivell web i a l’espai “Decidim”.

CONSELL DE FABRA I COATS FÀBRICA DE CREACIÓ

ACTA SESSIÓ DE TREBALL “FORMAR PART D’UN ECOSISTEMA”

06/03/2019, 11:30h. Fabra i Coats

ASSISTENTS

• Carme, Teleduca
• Victor, Bitlab
• Gerard, ?
• Alexandra Laudo, comissió de selecció i seguiment
• Beatriu.  Explica Dansa
• Mireia Burrull, FiC
• Daniel Granados, ICUB
• Rosa Gibert, FiC
• Elisenda, Decidim
• Fernanda Gomez, Associació Cultural Arran del Cel
• Claudia, Nadir
• Albert, Districte de Sant Andreu
• Marta, Taller de Músics
• Hans, Comissió de selecció i seguiment

COORDINA

• Marta Vallejo, Laia Ramos, Andrea Corachan de L’Ordit
• Azucena Micó, Sound Diplomacy

AGENDA

1. De què parlem quan parlem de “participació”,"retorn", "territori":

Es comparteixen algunes experiències que ens ajuden a visibilitzar formes de relació amb altres residents i amb el territori.

Aportacions a la reflexió conjunta de les persones assistents:

• L’objectiu és analitzar el que hem conceptualitzat com a “retorn” i si tenen sentit les maneres en què es plantegen actualment els vincles comunitaris, què és i quins serien els marcs del retorn. El “retorns” dels projectes residents a la FiC s’han de pensar perquè la FiC és un espai públic, situat en un context, amb uns preus assequibles.
• Quan parlem de retorn què volem dir? A les bases es parla de que hi haurà un retorn social per part dels residents que puguin gaudir de les residències, però molts residents quan arriben no tenen elements per valorar què significa. Cal ajudar a qui vulgui ser resident de la Fabra perquè pugui determinar cap a on pot enfocar aquest retorn social. El retorn social té a veure amb que aquí hi ha uns recursos públics que s’estan oferint i que estem utilitzant com a ciutadans.
• El fet que aquí s’estiguin oferint espais per a residències no porta necessàriament implícita la idea de retorn de la manera que s’ha concebut fins ara. Perquè creiem que és una cosa que s’ha de demanar als residents que venen i potser és més aviat una relació de corresponsabilitat.
• Previ a tot això cal saber qui defineix el retorn? Nosaltres o el territori? I com el mesurem, i qui defineix aquests indicadors? El retorn social ha considerar quin impacte té el que fem al territori.
• En l’àmbit de la música no hi ha tradició de pensar en retorn. Per això, la majoria  de projectes posen a les convocatòries que faran un assaig obert o una presentació. Les persones referents de la comissió de seguiment de les residències de música intenten proposar canals i vies per fer-ho. Moltes vegades és falta d’informació, no de predisposició. El retorn té diverses dimensions: formar part de la comunitat, estar al Consell, col·laboracions amb altres, assaigs oberts i presentacions, etc. El retorn també ha de tenir doble sentit i ha de ser diferenciat en funció de la naturalesa del projecte, la durada, etc. No es pot demanar el mateix a tothom. Previ al retorn, és important que el resident entengui millor la Fàbrica, conegui el que hi ha, quin és el funcionament, quins recursos hi ha, etc. (un “pack de benvinguda” amb tota la informació). Alguns dels retorns de l’any passat es van vehicular a través de Seismes o del Dia de la Música, etc.
• Les accions que s’estableixin per canalitzar aquest concepte de retorn poden pensar-se també des de la remuneració econòmica. Accions i activitats en equipaments de Districte poden ser una forma de vinculació amb el territori.
• Potser estem demanant molt a títol individual a persones que potser desconeixen el barri en el moment de la convocatòria, i aquest retorn en realitat segurament ja sortirà d’una forma més o menys orgànica a mida que avanci la residència. El que s’acabi fent tampoc pot dependre de la idea individual de cada artista, perquè aleshores no estarà articulat ni cohesionat. Per tant, ha de ser la FiC que pensi quin tipus de retorn i com se li demana als artistes que ho facin. Hi ha una especificitat del barri i del districte que s’ha d’atendre, però també s’ha d’articular la Fàbrica en el teixit de la ciutat. També quan ens qüestionem sobre el retorn, potser ens hem de preguntar què vol dir ser part d’una comunitat, quina diferència hi ha entre estar aquí i treballar en un estudi privat, què és la vida comunitària i què esperem de cada individu dins del marc d’aquesta comunitat.
• La FiC no està externalitzant als residents la seva tasca d’imbricació en el territori. Des de la FiC es treballa per tal que els residents puguin imbricar-se en aquest ecosistema. I la idea és evitar que hi hagi “activitats bolet”, és millor dialogar i posar en comú necessitats i interessos per trobar espais comuns on col·laborar i fer partícip i implicar a les persones que estan habitant la FiC.
• El retorn és l’externalitat positiva que és consubstancial al projecte. Els criteris de selecció ja recullen aquests valors públics i socials, i s’analitzen al procés de selecció. El Consell és el que ha de recollir noves propostes (ie. Escola o fer obres de teatre a Sant Andreu) i veure si es poden dur a terme. La única externalitat afegida hauria de ser doncs la participació al Consell. Estem generant organització a través del Consell FIC perquè puguin passar aquestes coses al territori i aquestes col·laboracions.
• Si la participació al Consell FiC ha de ser la única externalitat que es demani als residents com a part del pacte que s’estableix per ser-ho amb la institució  alhora també és important pensar i resaltar quines són les potencialitats que té aquesta participació.
• És important el relat que es dóna als residents. Els noms de les coses (Consell, Executiva, Tècnica) alhora d’establir aquest vincle per canalitzar el retorn a través del Consell FiC s’ha de trobar la manera d’incloure-ho a les bases d’una forma que no tiri enrere. És important transmetre que és un espai en construcció, i que els construïm entre tots i que ens estem dotant d’espais de governança on tothom pot dir la seva. També el mateix nom “retorn” sona a deure una cosa, quan realment és la relació amb l’entorn. Cal canviar el discurs. També cal pensar en xarxa.

2. Convocatòria per residents de la FiC. Necessitats i mancances del text i dels canals per a vehicular la relació comunitària i amb l’entorn a dia d’avui a la FiC

• Des de coordinació del Consell FiC es posa en comú la diagnosi feta amb la tècnica de FiC referent per als residents: el fet que els projectes duguin implícita una dimensió territorial i social és una característica que els prioritza envers d’altres però a l’hora de demanar que especifiquin el projecte això només es veu reflectit en tant que “activitat pública”.
• Es fan aportacions sobre la necessitat de que el que es redacti a la convocatòria sigui coherent amb el conveni i el protocol que després s’estableix amb els residents, amb els criteris que defineixen les maneres de fer a la FiC en d’altres documents com poden ser els que es consideren de cara a  decidir la seva programació (treballats des de la “comissió de programació”) i els criteris o punts clau que s’han treballat per a poder definir els processos de creació col·lectiva (treballats a través de la “comissió processos col·lectius”) del Consell FiC que té aquest nom.

3. Punts clau a tenir en compte treballats des de la comissió de processos col·lectius

• Des de coordinació del Consell FiC es comparteix de forma esquemàtica els criteris o “punts clau” que s’han consensuat en la comissió de processos col·lectius de cara a establir formes de producció cultural amb una dimensió territorial i ecosistèmica .

4. Itineraris, espais i propostes a través dels quals formar part d'un ecositema.

Aportacions:

• Hi ha propostes de treball i ideació conjunta que poden ser espais per a canalitzar aquest retorn. Ja passen coses, i cal endreçar-les i posar-les sobre la taula perquè la gent entengui què és el retorn i no s’espanti.
• No hi ha temps per a tractar aquest punt amb deteniment. Es proposa trobar un format més proper i que permeti una major pluralitat de veus per assentar consensos envers als conceptes debatuts i clarificar aquests itineraris, espais i propostes de forma orgànica i conjunta.

Acords

• Es proposa  donar continuïtat a la sessió en un format de treball diferent al del debat d’aquesta i que els aspectes treballats tinguin un espai en el següent plenari.
• Els punts que s’han apuntat entorn a la comunicació de la FiC es tindran en compte a  la següent sessió de treball monogràfica del dia 28-3-19.
• Es farà una devolució de la sessió per part de coordinació en què es concretaran accions per a aterrar i desenvolupar la reflexió que s’ha compartit en la sessió.

Altres intervencions

• S’explica breument com funciona el Consell, les comissions i les formes de comunicació interna.
• S’apunta la necessitat que els formats de reflexió conjunta siguin facilitats distribuint més equitativament la paraula i més dinàmics.
• Es comenta la necessitat de que la xarxa i vincles comunitaris i amb el territori també es treballin a nivell web i a l’espai “Decidim”.